L'actual clima de polarització, un repte del segle XXI

  Abril de 2024

La història de la humanitat està marcada per una fràgil salut de ferro. Anteriors a les primeres civilitzacions ja hi havia refregues tribals, i amb els sumeris apareixen els primers exèrcits i les batalles campals pels recursos naturals, les rutes comercials, l'expansió territorial o les desavinences religioses entre altres motius. Com a espècie, estem condemnats a entendre'ns, sí, però a bufetades. No obstant això, i a pesar que l'ésser humà ha mostrat sempre aquesta disposició, l'actual ambient de polarització política i social no deixa de ser un fenomen, que tot i que ve de lluny, identifiquem com a un dels signes dels nostres temps

Una jove intentant aturar una càrrega policial en un dels aldarulls que van donar-se al llarg del "procés" a Catalunya. Imatge que pot encaixar en qualsevol moment històric, però que guanya rellevància en un context de polarització política i social. Foto: Balacloch.

La fundació FundéuRAE, promoguda per la Real Academia Española i l'Agència EFE, va escollir "polarització" com a paraula de l'any 2023. La seva presència constant en mitjans de comunicació per referir-se a l'actual clima de crispació que es viu en l'opinió pública i en l'àmbit social i polític a escala mundial, l'han convertit en l'escollida entre dotze candidates, com ara: amnistia, euríbor o guerra, entre d'altres. Però. Per què de tot allò que fins no fa massa eren confrontacions, tensions, divisions o conflictes, ara, en diem polarització?

En part, sempre ha estat així en qualsevol societat i on en determinats períodes s'han donat situacions de divisió entre persones o col·lectius amb opinions, creences o valors diametralment oposats i on s'han generat antagonismes que han dificultat un possible diàleg. La nostra història ha estat i està plena de fets que han tingut un impacte cabdal en el decurs de la humanitat. En tot cas, si bé totes aquestes fites les vivíem de manera gradual i lineal, ara les vivim de forma exponencial. No fa gaires anys que ens assabentàvem de la majoria de les coses que passaven, l'endemà dels fets, en llegir la premsa mentre preníem l'esmorzar i amb la possibilitat de prendre'n perspectiva i assimilar els esdeveniments de forma reflexiva i raonada. Per contra, des de l'aparició d'internet i les xarxes socials, tant si els esdeveniments són frívols com si són crucials, els coneixem en temps real, minut a minut, i en permanent difusió a través de xarxes, plataformes i mitjans audiovisuals o digitals. Resulta impossible pair-ho tot, prendre'n distància i assimilar qualsevol circumstància amb una mínima calma.

Només cal fer una repassada de tot allò que està suposant aquest segle XXI, el qual ja vam encetar amb l'atemptat a les Torres Bessones el 2001 i la invasió de l'Iraq el 2003. Irrompen les xarxes socials: Myspace (2003), Facebook (2004), YouTube (2005) i Twitter (2006). El 2007, Apple llança el seu model iPhone, el qual revoluciona l'accés a les xarxes des dels dispositius mòbils. La crisi econòmica del 2008 comporta una gran bretxa social entre rics i pobres, així com un clima de ressentiment i frustració. El 2019, amb nombrosos confrontaments socials arreu del món, i sense precedents, entre població civil i membres dels cossos de seguretat, esdeveniments que tenen com a denominador comú la insatisfacció de la ciutadania amb les seves institucions governamentals: França amb les armilles grogues, Hong Kong, Sudan, Algèria, diversos països d'Amèrica Llatina, etc., es converteixen en importants nuclis de conflicte. La pandèmia de la Covid-19 i el confinament de l'any 2020. L'arribada de les intel·ligències artificials generatives que suposen un abans i un després en l'àmbit creatiu i tecnològic. Per acabar aquest repàs, en el moment actual ens trobem davant de dues guerres mediàtiques: la invasió russa a Ucraïna i el conflicte entre el govern d'Israel i Hamàs. Ambdues són susceptibles de no tenir un final a curt termini. Pel que fa a la primera d'elles, és necessari destacar que en darreres declaracions, Vladímir Putin ja ha deixat molt clar que si l'OTAN envia tropes a Ucraïna, això "Ens col·locarà a un pas d'una tercera guerra mundial a gran escala". En definitiva, ens està quedant un segle XXI preciós.

Aquest és l'actual context, però no perdem de vista que el segle passat (com qualsevol altre), tampoc va estar exempt d'esdeveniments: dues guerres mundials, la Guerra Civil Espanyola, la de Vietnam, les crisis econòmiques com el Crac del 29, la del petroli del 1978 o La guerra del Golf del 1991 que va donar lloc a una forta recessió en els anys següents, la pandèmia de la Sida i un llarguíssim etcètera. En canvi, no sembla que els nostres pares o avis visquessin tan estressats per culpa d'un excés d'informació sobre aquests fets. No vivien "infoxicats", i en aquest sentit potser sí que la diferència entre una societat fragmentada (com sempre) i una polaritzada (com l'actual), es troba en la percepció de l'entorn que rebem a través dels mitjans de comunicació tradicionals i dels diferents canals. Mentre que els mitjans -suposadament- ens donen una informació contrastada i verificada, alhora que seleccionada i jerarquitzada, pels canals com les xarxes socials i les diferents plataformes hi circula tot, sense ordre i sense cap verificació. Els algoritmes poden utilitzar-se per a crear "bombolles de filtre" i "cambres de ressò" on se'ns prioritza la informació que confirma els nostres biaixos, censurant o donant molt poca visibilitat a qualsevol punt de vista que competeixi o sigui diferent. L'homofília, la tendència de les persones a relacionar-nos amb persones semblants, s'accentuaria dins d'aquest sistema tancat.

Malgrat tot, l'existència d'aquesta polarització no és només una conseqüència de les xarxes socials. Tan sols són eines, i el seu ús correcte depèn de qui i com les fa servir. La polarització creix quan els mitjans tradicionals esgrimeixen agendes pròpies i partidistes reforçant les divisions existents. Quan els polítics i els gabinets de comunicació es dediquen a cercar el titular simplificant el discurs, manipulant sentiments, provocant emocions i deixant de banda els arguments i les raons. Els Partits i la ciutadania es radicalitzen i augmenten els populismes alhora que ho fa la desinformació. Els constants casos de corrupció es converteix en motiu de desconfiança cap a les institucions. Afegim-hi l'actual inestabilitat de governs que en prou feines poden completar una legislatura, i el panorama de desigualtat econòmica i d'inseguretat laboral.

Com veiem, és un fenomen multifactorial, tant en l'àmbit socioeconòmic, cultural, polític i tecnològic, que arriba a la seva màxima expressió quan percebem les preferències d'altres persones o col·lectius com amenaces vitals a les nostres. Més encara, si un sol element, qualsevol de la nostra identitat, sigui una creença, una opinió o una idea, es converteix en el més important i "nosaltres" ens sentim reduïts pels "altres" (o viceversa), només a aquesta sola cosa en la qual divergim. S'acaba prenent la part pel tot, se simplifica al contrari, se'l demonitza podent arribar a deshumanitzar-lo, i s'arriba a extrems que ja hem assolit com a espècie, abocant-nos a situacions que no ens han portat res de bo.

Les alternatives a aquest clima actual no són fàcils, i és essencial promoure la col·laboració i el diàleg constructiu en la cerca de solucions. Tothom, des de les institucions i els estaments, pot contribuir mitjançant la reflexió crítica i l'obertura a diverses perspectives, deixant de banda prejudicis, biaixos i conviccions inamovibles. Mitjançant un esforç col·lectiu, cal treballar en la creació d'un entorn més inclusiu i empàtic. Això requereix un compromís continu per part de tots els actors socials, inclosos els ciutadans.