Març de 2024
Barcelona,
com moltes altres ciutats d'arreu, va perdent la seva identitat per
convertir-se en un estàndard. Els canvis en els hàbits de consum,
la massificació turística, la gentrificació dels barris, la
pressió dels lloguers inassumibles, la proliferació de les cadenes
comercials i les plataformes de venda online, provoquen que el
constant tancament de locals emblemàtics: botigues, llibreries,
cinemes, restaurants, etc., no només sigui una percepció, sinó una
realitat observada en molts llocs al voltant del món. Si afegim les
sacsejades viscudes com la crisi econòmica, la pandèmia o les
darreres guerres amb la consegüent inflació que comporten, el que
ens trobem no només és un impacte en el teixit comercial, sinó
també en la diversitat cultural així com en la identitat i el
caràcter que defineix a una ciutat i els seus barris.
Si ens
posem a passejar per la ciutat, tot i que anirem adonant-nos-en i
prenent consciència dels canvis que veurem a cada pas, es produirà
en nosaltres quelcom semblant a l'analogia del filòsof Oliver Clerc
de “la síndrome de la granota bullida”: Un problema que va
desenvolupant-se tan lentament que no percebem cap dels seus efectes
de forma immediata, de manera que les reaccions per afrontar la
situació són tardanes, esporàdiques i només es produeixen quan
se'ns informa a través dels mitjans, que tal cinema o tal llibreria
tanca les portes per sempre.
Si
de sobte, ens poséssim al llit una nit qualsevol dels anys 90, i ens
despertéssim l'endemà en la Barcelona actual, reaccionaríem
ficant-nos les mans al cap i estirant-nos dels cabells. La realitat,
allò que veritablement ens passa, és que anem bullint-nos a foc
lent en aquest brou i tan a poc a poc, que la calmosa percepció que
rebem del fet que la nostra ciutat ha estat canviada per una altra,
minva la nostra capacitat de reacció i concloem que és difícil;
per no dir impossible, revertir aquesta situació.
Continuant
amb aquest passeig, trobarem diferents locals que van sent ocupats
per qualsevol de les moltes franquícies d'àmbit internacional i que
van desdibuixant la idiosincràsia i les peculiaritats de la ciutat.
Locals
històrics com els magatzems El
Indio del carrer del
Carme, que va obrir per primer cop les seves portes en l'any 1870 i
que les va tancar definitivament, en l'any 2014 després de 144 anys
de funcionament, despatxant teixits, llenceria i que al llarg dels
anys 30 va esdevenir com a referent a Barcelona en gènere
d'importació.
Amb El
Gran Carnaval, dirigida
per Billy Wilder, i Asunto
interno, de Carles
Balagué, s'estrenava la cartellera dels cinemes
Méliès el desembre de
1996. Malauradament, tot havent superat moltes vicissituds, la
pandèmia de la Covid-19 va rubricar la sentència del tancament
definitiu.
Un esmorzar o un bon berenar a la Granja
Bruselas del carrer Roger
de Llúria, originària del 1940, ja no és possible. En aquest cas,
més que no pas la crisi econòmica o la pandèmia, va ser un fons
voltor que va adquirir tota la finca exigint a tots els veïns que
marxessin quan se'ls acabés en contracte i poder així, construir-hi
pisos de luxe.
També,
i com a motiu de la crisi econòmica, la mítica llibreria
Catalònia, fundada l'any
1924, va veure's obligada a abaixar la persiana fa 10 anys.
L'establiment va haver de canviar el seu nom durant el franquisme,
passant a anomenar-se Casa del Libro, però posteriorment, l'any
1976, va poder recuperar el seu nom original. Ara ja, tant és.
Governs,
institucions i corporacions, són en gran part responsables del
desori que provoca aquesta pèrdua de singularitat en les nostres
ciutats. S'hi barregen també els factors ja mencionats i que tenen a
veure amb els hàbits de consum, la gentrificació, pujades de
lloguers, venda online, etc., però no oblidem que també els
ciutadans en som responsables. Els autòctons, aquelles persones que
habitem les ciutats, i que quan veiem un establiment emblemàtic
percebem, que si encara es manté dempeus, és perquè es tracta
d'una "raresa" on només van els turistes. Asseverem que
els preus són elevats, que el personal de servei va massa per feina
i que l'atenció al client no és l'adequada, però quants cops hem
sovintejat,
hem fet ús dels seus productes o serveis, o fins i tot..., alguna
vegada hi hem posat els peus per tal d'arribar a aquestes
conclusions?
En una recent entrevista que el mitjà digital
TotBarcelona
li va fer a Pròsper Puig, l'actual president de la Fundació
Barcelona Comerç,
l'entrevistat feia la següent reflexió: "Ens lamentem perquè
tanquen locals emblemàtics, però quanta gent hi comprava?".
Per
tant, i tenint ben present que els diversos motius són
multifactorials, tinguem també en compte que tots es troben
interrelacionats, i que com a ciutadans podem dur a terme una tasca
important. D'una banda, la d'exigir a les nostres institucions i
governs un ferm compromís amb la conservació del patrimoni
comercial i amb la diversitat cultural; que es reguli de forma
responsable el mercat immobiliari, els lloguers i el turisme, però
evitant les connivències amb les grans corporacions; i per
descomptat, una escrupolosa i compromesa inversió pública
concentrada en programes de suport al comerç local, i a la inversió
en infraestructures que contribueixin a la revitalització dels
barris.
Per part nostra, tant a escala individual com
col·lectiva, hem de comprometre'ns i assumir un paper proactiu. Cal
que ens impliquem en accions de participació ciutadana que
influeixin en les diferents polítiques públiques; que militem
eficaçment en favor del consum responsable prioritzant la compra de
productes i serveis en establiments locals i de proximitat; i potser
el que és més important: Que prenguem consciència del valor
cultural, comercial i social d'aquests locals i oferir tot el nostre
suport per tal d'ajudar a la seva supervivència.
Foto 1: Els magatzems El
Indio, d'estil modernista i del qual se'n va fer càrrec l'indià
Francesc Mitjans. Va tancar definitivament l'any 2014 després de 144
anys sent un referent de la ciutat de Barcelona. Foto:
Balacloch.
Foto 2: El cinema Comèdia
també tancava definitivament el dia 14 de gener d'aquest any en
curs. Les seves sales projectaven pel·lícules des de l'any 1960 i
des d'aleshores va convertir-se en un dels cinemes històrics de la
capital catalana. Foto: Balacloch.
Foto 3: Els 4 GATS
continua posant les estovalles damunt les seves taules, però no
sense haver passat per diverses dificultats degudes fonamentalment a
la Covid-19. L'estratègia de l'emblemàtic restaurant és la
d'adreçar la seva oferta al públic local, oferint cuina catalana.
Foto: Balacloch.