Intel·ligència artificial generativa: Creació, inspiració o plagi?

Març de 2024

A partir de la demanda interposada per The New York Times contra OpenAI i Microsoft, per l'ús de material protegit per drets d'autor amb la finalitat d'entrenar una IA generativa com és ChatGPT, nombrosos mitjans de comunicació, autors i periodistes s'han sumat a aquesta acció judicial presentant demandes particulars o col·lectives. Pot considerar-se plagi el material generat per una IA? Quines solucions podem trobar perquè la IA coexisteixi amb la creació autoral?

El passat 27 de desembre, el diari The New York Times, va presentar en el Tribunal Federal del Districte de Manhattan, la demanda contra OpenAI i Microsoft per infringir els seus drets d'autor i per obligar-los a competir contra “Chatbots” dins del sector de la informació. Foto: Balacloch.

Els actuals errors que presenten aquestes nouvingudes tecnologies ja han estat reconeguts pels seus propis creadors, que, d'altra banda, afirmen que no són més que eines en fase de desenvolupament que podran ser utilitzades per a tasques més assertives i avançades en un futur. No dubtem que puguin assolir aquest progrés a mitjà o llarg termini, però ara com ara sembla cert que en algunes respostes donades a petició de diferents usuaris, han "vomitat", literalment, textos íntegres del diari capdavanter en interposar l'esmentada demanda. El The New York Times afirma que milions dels seus articles van usar-se per entrenar aquestes eines, i alhora, expressa la seva preocupació davant del fet que a molts lectors els complaguin les respostes que puguin generar aquestes eines i que deixin de fer ús del diari, amb tot el que això suposaria pel que fa a la pèrdua d'ingressos que en l'actualitat es generen amb la publicitat i els subscriptors.

Des d'un punt de vista pragmàtic, imaginem-nos per un moment que hem arribat al punt on una IA, farcida de milers de milions de terabytes de dades, és capaç de barrejar-ho tot per donar-nos respostes lògiques i probables a preguntes concretes o a "crear" peces artístiques. A continuació, revisem les entrevistes fetes a diferents artistes: escriptors, músics, pintors, fotògrafs, etc., i observarem com "la pregunta" que sembla ser gairebé obligada, és la de demanar-los quins són els seus referents, les seves influències, o quins altres artistes consideren que han inspirat la seva obra. Podríem considerar comparable la manera en què els artistes humans s'inspiren en els seus predecessors amb la forma en què una IA "aprèn" a partir de dades preexistents? Es tracta només de plantejar aquest dubte que pot ser pertinent per a obrir un debat sa.

També cal deixar constància de les diferents iniciatives obertes per tal de regular aquesta qüestió, i que passen: perquè la mateixa IA sigui l'encarregada de citar les fonts en què s'ha basat per generar un contingut concret; que les existents entitats gestores de drets d'autor se'n facin càrrec d'administrar aquests drets; o bé, la possibilitat de crear-ne una de nova i que es dediqui a gestionar exclusivament, tots els drets que esdevinguin dels continguts generats per una d'aquestes eines.

A hores d'ara encara no sabem quina serà la resolució dels tribunals en vers les demandes interposades, però sens dubte, si bé és cert que podria acabar torpedinant-se l'avanç d'aquestes tecnologies, també ho és, per contra, que s'obri un nou horitzó de coexistència entre dos tipus diferents de creativitat: la dels éssers humans, i la de les màquines.