Preservar la identitat de les ciutats: Una acció col·lectiva entre governs, institucions i activisme ciutadà

Març de 2024

Barcelona, com moltes altres ciutats d'arreu, va perdent la seva identitat per convertir-se en un estàndard. Els canvis en els hàbits de consum, la massificació turística, la gentrificació dels barris, la pressió dels lloguers inassumibles, la proliferació de les cadenes comercials i les plataformes de venda online, provoquen que el constant tancament de locals emblemàtics: botigues, llibreries, cinemes, restaurants, etc., no només sigui una percepció, sinó una realitat observada en molts llocs al voltant del món. Si afegim les sacsejades viscudes com la crisi econòmica, la pandèmia o les darreres guerres amb la consegüent inflació que comporten, el que ens trobem no només és un impacte en el teixit comercial, sinó també en la diversitat cultural així com en la identitat i el caràcter que defineix a una ciutat i els seus barris. 

Si ens posem a passejar per la ciutat, tot i que anirem adonant-nos-en i prenent consciència dels canvis que veurem a cada pas, es produirà en nosaltres quelcom semblant a l'analogia del filòsof Oliver Clerc de “la síndrome de la granota bullida”: Un problema que va desenvolupant-se tan lentament que no percebem cap dels seus efectes de forma immediata, de manera que les reaccions per afrontar la situació són tardanes, esporàdiques i només es produeixen quan se'ns informa a través dels mitjans, que tal cinema o tal llibreria tanca les portes per sempre.

Si de sobte, ens poséssim al llit una nit qualsevol dels anys 90, i ens despertéssim l'endemà en la Barcelona actual, reaccionaríem ficant-nos les mans al cap i estirant-nos dels cabells. La realitat, allò que veritablement ens passa, és que anem bullint-nos a foc lent en aquest brou i tan a poc a poc, que la calmosa percepció que rebem del fet que la nostra ciutat ha estat canviada per una altra, minva la nostra capacitat de reacció i concloem que és difícil; per no dir impossible, revertir aquesta situació.

Continuant amb aquest passeig, trobarem diferents locals que van sent ocupats per qualsevol de les moltes franquícies d'àmbit internacional i que van desdibuixant la idiosincràsia i les peculiaritats de la ciutat.

Locals històrics com els magatzems El Indio del carrer del Carme, que va obrir per primer cop les seves portes en l'any 1870 i que les va tancar definitivament, en l'any 2014 després de 144 anys de funcionament, despatxant teixits, llenceria i que al llarg dels anys 30 va esdevenir com a referent a Barcelona en gènere d'importació.

Amb El Gran Carnaval, dirigida per Billy Wilder, i Asunto interno, de Carles Balagué, s'estrenava la cartellera dels cinemes Méliès el desembre de 1996. Malauradament, tot havent superat moltes vicissituds, la pandèmia de la Covid-19 va rubricar la sentència del tancament definitiu.

Un esmorzar o un bon berenar a la Granja Bruselas del carrer Roger de Llúria, originària del 1940, ja no és possible. En aquest cas, més que no pas la crisi econòmica o la pandèmia, va ser un fons voltor que va adquirir tota la finca exigint a tots els veïns que marxessin quan se'ls acabés en contracte i poder així, construir-hi pisos de luxe.

També, i com a motiu de la crisi econòmica, la mítica llibreria Catalònia, fundada l'any 1924, va veure's obligada a abaixar la persiana fa 10 anys. L'establiment va haver de canviar el seu nom durant el franquisme, passant a anomenar-se Casa del Libro, però posteriorment, l'any 1976, va poder recuperar el seu nom original. Ara ja, tant és.

Governs, institucions i corporacions, són en gran part responsables del desori que provoca aquesta pèrdua de singularitat en les nostres ciutats. S'hi barregen també els factors ja mencionats i que tenen a veure amb els hàbits de consum, la gentrificació, pujades de lloguers, venda online, etc., però no oblidem que també els ciutadans en som responsables. Els autòctons, aquelles persones que habitem les ciutats, i que quan veiem un establiment emblemàtic percebem, que si encara es manté dempeus, és perquè es tracta d'una "raresa" on només van els turistes. Asseverem que els preus són elevats, que el personal de servei va massa per feina i que l'atenció al client no és l'adequada, però quants cops hem sovintejat, hem fet ús dels seus productes o serveis, o fins i tot..., alguna vegada hi hem posat els peus per tal d'arribar a aquestes conclusions?

En una recent entrevista que el mitjà digital TotBarcelona li va fer a Pròsper Puig, l'actual president de la Fundació Barcelona Comerç, l'entrevistat feia la següent reflexió: "Ens lamentem perquè tanquen locals emblemàtics, però quanta gent hi comprava?".

Per tant, i tenint ben present que els diversos motius són multifactorials, tinguem també en compte que tots es troben interrelacionats, i que com a ciutadans podem dur a terme una tasca important. D'una banda, la d'exigir a les nostres institucions i governs un ferm compromís amb la conservació del patrimoni comercial i amb la diversitat cultural; que es reguli de forma responsable el mercat immobiliari, els lloguers i el turisme, però evitant les connivències amb les grans corporacions; i per descomptat, una escrupolosa i compromesa inversió pública concentrada en programes de suport al comerç local, i a la inversió en infraestructures que contribueixin a la revitalització dels barris.

Per part nostra, tant a escala individual com col·lectiva, hem de comprometre'ns i assumir un paper proactiu. Cal que ens impliquem en accions de participació ciutadana que influeixin en les diferents polítiques públiques; que militem eficaçment en favor del consum responsable prioritzant la compra de productes i serveis en establiments locals i de proximitat; i potser el que és més important: Que prenguem consciència del valor cultural, comercial i social d'aquests locals i oferir tot el nostre suport per tal d'ajudar a la seva supervivència.

Foto 1: Els magatzems El Indio, d'estil modernista i del qual se'n va fer càrrec l'indià Francesc Mitjans. Va tancar definitivament l'any 2014 després de 144 anys sent un referent de la ciutat de Barcelona. Foto: Balacloch.

Foto 2: El cinema Comèdia també tancava definitivament el dia 14 de gener d'aquest any en curs. Les seves sales projectaven pel·lícules des de l'any 1960 i des d'aleshores va convertir-se en un dels cinemes històrics de la capital catalana. Foto: Balacloch.

Foto 3: Els 4 GATS continua posant les estovalles damunt les seves taules, però no sense haver passat per diverses dificultats degudes fonamentalment a la Covid-19. L'estratègia de l'emblemàtic restaurant és la d'adreçar la seva oferta al públic local, oferint cuina catalana. Foto: Balacloch.