Abril de 2024
Un cop més, telenotícies i planes de premsa ens anuncien la gravetat de l'actual sequera. Se'ns mostren imatges de l'església romànica de Sant Romà de Sau, emergida de les aigües, com a prova irrefutable de "la sequera més gran del segle". Aquests titulars, d'una banda, certs, no deixen de ser una mica alarmistes. Existeixen fonts documentals que ens parlen de sequeres que daten d'abans de Crist; períodes de fam a conseqüència de sequeres al llarg del segle XVIII; i no oblidem que l'adjectiu "pertinaz" per a referir-se a aquest estrall climatològic, el trobem en cròniques del segle XIX, tot i que va ser en el règim franquista on va popularitzar-se a través del noticiari propagandístic NO-DO, alhora que el dictador inaugurava pantans
Les
primeres dades científiques de períodes de sequera, consten de ben
entrat el segle XIX amb l'aparició dels primers pluviòmetres que ja
podien mesurar la quantitat de pluja caiguda en un lloc determinat.
Amb anterioritat, les fonts provenen de les cròniques locals,
municipals o eclesiàstiques, on ja hi ha constància de fortes
sequeres amb greus conseqüències.
L'historiador
Diodor de Sícul, contemporani de Juli Cèsar, i d'Octavi August,
explicà la Gran
Seca
que va durar 26 anys, entre el 224 i el 198 aC, estenent-se per tot
el territori peninsular i provocant la ruïna general d'Hispània. En
l'època goda, fonts àrab-hispanes que ens arriben a través de
tractats d'agricultura d'al-Àndalus com el Kitab-Zuhrat
Al-Bastan,
detallen la terrible sequera de l'any 641. Les oliveres de l'antiga
província bètica romana van assecar-se i morir després de set anys
sense pluges, i van haver de ser replantades amb esqueixos portats de
Tunísia. Així i tot, a conseqüència d'aquella sequera, va arribar
una espantosa fam, una epidèmia de la pesta, i nombrosos conflictes
socials. En Los
"Anales de Granada"
de l'historiador Francisco Henriquez de Jorquera, en l'apartat
titulat calamidades,
relata com la sequera dels anys 1603 fins al 1605, va portar la fam a
tota la península, i precisa com es feien les novenes a la verge i
com la portaven en processó.
Les
novenes i rogatives a Déu, als Sants i la Verge, implorant
l'arribada de les pluges, es remunten al segle V, donant-se de manera
molt freqüent al llarg de l'edat mitjana, però amb continuïtat
fins a l'actualitat. En la premsa dels segles XIX i XX podem trobar
informació de com n'eren de constants aquestes manifestacions
religioses. De l'examen d'aquestes dades inesgotables, pot deduir-se
la magnitud que han assolit les sequeres al llarg dels temps.
Els
climatòlegs coincideixen en el fet que no tota la culpa de les
sequeres és de l'escalfament global. La particular situació
geogràfica de la península Ibèrica la predisposa a aquesta
anomalia transitòria, particularment en certes zones i períodes de
l'any. Factors com la latitud o el relleu determinen que les parts de
l'interior i del sud, experimentin estius calorosos i secs amb
escassetat de pluges. Tenint en compte aquesta situació inevitable,
la sequera, continuarà sent obstinadament pertinaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada