A voltes amb “la pertinaz sequía”

  Abril de 2024

Un cop més, telenotícies i planes de premsa ens anuncien la gravetat de l'actual sequera. Se'ns mostren imatges de l'església romànica de Sant Romà de Sau, emergida de les aigües, com a prova irrefutable de "la sequera més gran del segle". Aquests titulars, d'una banda, certs, no deixen de ser una mica alarmistes. Existeixen fonts documentals que ens parlen de sequeres que daten d'abans de Crist; períodes de fam a conseqüència de sequeres al llarg del segle XVIII; i no oblidem que l'adjectiu "pertinaz" per a referir-se a aquest estrall climatològic, el trobem en cròniques del segle XIX, tot i que va ser en el règim franquista on va popularitzar-se a través del noticiari propagandístic NO-DO, alhora que el dictador inaugurava pantans

Aquest ha estat l'aspecte del pantà de Sau al llarg de la sequera d'enguany. La imatge de les restes de l'església romànica ha esdevingut icònica a l'hora de mostrar-nos els efectes de la sequera en el nostre territori. Foto: Balacloch.

Les primeres dades científiques de períodes de sequera, consten de ben entrat el segle XIX amb l'aparició dels primers pluviòmetres que ja podien mesurar la quantitat de pluja caiguda en un lloc determinat. Amb anterioritat, les fonts provenen de les cròniques locals, municipals o eclesiàstiques, on ja hi ha constància de fortes sequeres amb greus conseqüències.

L'historiador Diodor de Sícul, contemporani de Juli Cèsar, i d'Octavi August, explicà la Gran Seca que va durar 26 anys, entre el 224 i el 198 aC, estenent-se per tot el territori peninsular i provocant la ruïna general d'Hispània. En l'època goda, fonts àrab-hispanes que ens arriben a través de tractats d'agricultura d'al-Àndalus com el Kitab-Zuhrat Al-Bastan, detallen la terrible sequera de l'any 641. Les oliveres de l'antiga província bètica romana van assecar-se i morir després de set anys sense pluges, i van haver de ser replantades amb esqueixos portats de Tunísia. Així i tot, a conseqüència d'aquella sequera, va arribar una espantosa fam, una epidèmia de la pesta, i nombrosos conflictes socials. En Los "Anales de Granada" de l'historiador Francisco Henriquez de Jorquera, en l'apartat titulat calamidades, relata com la sequera dels anys 1603 fins al 1605, va portar la fam a tota la península, i precisa com es feien les novenes a la verge i com la portaven en processó.

Les novenes i rogatives a Déu, als Sants i la Verge, implorant l'arribada de les pluges, es remunten al segle V, donant-se de manera molt freqüent al llarg de l'edat mitjana, però amb continuïtat fins a l'actualitat. En la premsa dels segles XIX i XX podem trobar informació de com n'eren de constants aquestes manifestacions religioses. De l'examen d'aquestes dades inesgotables, pot deduir-se la magnitud que han assolit les sequeres al llarg dels temps.

Els climatòlegs coincideixen en el fet que no tota la culpa de les sequeres és de l'escalfament global. La particular situació geogràfica de la península Ibèrica la predisposa a aquesta anomalia transitòria, particularment en certes zones i períodes de l'any. Factors com la latitud o el relleu determinen que les parts de l'interior i del sud, experimentin estius calorosos i secs amb escassetat de pluges. Tenint en compte aquesta situació inevitable, la sequera, continuarà sent obstinadament pertinaç.

L'actual clima de polarització, un repte del segle XXI

  Abril de 2024

La història de la humanitat està marcada per una fràgil salut de ferro. Anteriors a les primeres civilitzacions ja hi havia refregues tribals, i amb els sumeris apareixen els primers exèrcits i les batalles campals pels recursos naturals, les rutes comercials, l'expansió territorial o les desavinences religioses entre altres motius. Com a espècie, estem condemnats a entendre'ns, sí, però a bufetades. No obstant això, i a pesar que l'ésser humà ha mostrat sempre aquesta disposició, l'actual ambient de polarització política i social no deixa de ser un fenomen, que tot i que ve de lluny, identifiquem com a un dels signes dels nostres temps

Una jove intentant aturar una càrrega policial en un dels aldarulls que van donar-se al llarg del "procés" a Catalunya. Imatge que pot encaixar en qualsevol moment històric, però que guanya rellevància en un context de polarització política i social. Foto: Balacloch.

La fundació FundéuRAE, promoguda per la Real Academia Española i l'Agència EFE, va escollir "polarització" com a paraula de l'any 2023. La seva presència constant en mitjans de comunicació per referir-se a l'actual clima de crispació que es viu en l'opinió pública i en l'àmbit social i polític a escala mundial, l'han convertit en l'escollida entre dotze candidates, com ara: amnistia, euríbor o guerra, entre d'altres. Però. Per què de tot allò que fins no fa massa eren confrontacions, tensions, divisions o conflictes, ara, en diem polarització?

En part, sempre ha estat així en qualsevol societat i on en determinats períodes s'han donat situacions de divisió entre persones o col·lectius amb opinions, creences o valors diametralment oposats i on s'han generat antagonismes que han dificultat un possible diàleg. La nostra història ha estat i està plena de fets que han tingut un impacte cabdal en el decurs de la humanitat. En tot cas, si bé totes aquestes fites les vivíem de manera gradual i lineal, ara les vivim de forma exponencial. No fa gaires anys que ens assabentàvem de la majoria de les coses que passaven, l'endemà dels fets, en llegir la premsa mentre preníem l'esmorzar i amb la possibilitat de prendre'n perspectiva i assimilar els esdeveniments de forma reflexiva i raonada. Per contra, des de l'aparició d'internet i les xarxes socials, tant si els esdeveniments són frívols com si són crucials, els coneixem en temps real, minut a minut, i en permanent difusió a través de xarxes, plataformes i mitjans audiovisuals o digitals. Resulta impossible pair-ho tot, prendre'n distància i assimilar qualsevol circumstància amb una mínima calma.

Només cal fer una repassada de tot allò que està suposant aquest segle XXI, el qual ja vam encetar amb l'atemptat a les Torres Bessones el 2001 i la invasió de l'Iraq el 2003. Irrompen les xarxes socials: Myspace (2003), Facebook (2004), YouTube (2005) i Twitter (2006). El 2007, Apple llança el seu model iPhone, el qual revoluciona l'accés a les xarxes des dels dispositius mòbils. La crisi econòmica del 2008 comporta una gran bretxa social entre rics i pobres, així com un clima de ressentiment i frustració. El 2019, amb nombrosos confrontaments socials arreu del món, i sense precedents, entre població civil i membres dels cossos de seguretat, esdeveniments que tenen com a denominador comú la insatisfacció de la ciutadania amb les seves institucions governamentals: França amb les armilles grogues, Hong Kong, Sudan, Algèria, diversos països d'Amèrica Llatina, etc., es converteixen en importants nuclis de conflicte. La pandèmia de la Covid-19 i el confinament de l'any 2020. L'arribada de les intel·ligències artificials generatives que suposen un abans i un després en l'àmbit creatiu i tecnològic. Per acabar aquest repàs, en el moment actual ens trobem davant de dues guerres mediàtiques: la invasió russa a Ucraïna i el conflicte entre el govern d'Israel i Hamàs. Ambdues són susceptibles de no tenir un final a curt termini. Pel que fa a la primera d'elles, és necessari destacar que en darreres declaracions, Vladímir Putin ja ha deixat molt clar que si l'OTAN envia tropes a Ucraïna, això "Ens col·locarà a un pas d'una tercera guerra mundial a gran escala". En definitiva, ens està quedant un segle XXI preciós.

Aquest és l'actual context, però no perdem de vista que el segle passat (com qualsevol altre), tampoc va estar exempt d'esdeveniments: dues guerres mundials, la Guerra Civil Espanyola, la de Vietnam, les crisis econòmiques com el Crac del 29, la del petroli del 1978 o La guerra del Golf del 1991 que va donar lloc a una forta recessió en els anys següents, la pandèmia de la Sida i un llarguíssim etcètera. En canvi, no sembla que els nostres pares o avis visquessin tan estressats per culpa d'un excés d'informació sobre aquests fets. No vivien "infoxicats", i en aquest sentit potser sí que la diferència entre una societat fragmentada (com sempre) i una polaritzada (com l'actual), es troba en la percepció de l'entorn que rebem a través dels mitjans de comunicació tradicionals i dels diferents canals. Mentre que els mitjans -suposadament- ens donen una informació contrastada i verificada, alhora que seleccionada i jerarquitzada, pels canals com les xarxes socials i les diferents plataformes hi circula tot, sense ordre i sense cap verificació. Els algoritmes poden utilitzar-se per a crear "bombolles de filtre" i "cambres de ressò" on se'ns prioritza la informació que confirma els nostres biaixos, censurant o donant molt poca visibilitat a qualsevol punt de vista que competeixi o sigui diferent. L'homofília, la tendència de les persones a relacionar-nos amb persones semblants, s'accentuaria dins d'aquest sistema tancat.

Malgrat tot, l'existència d'aquesta polarització no és només una conseqüència de les xarxes socials. Tan sols són eines, i el seu ús correcte depèn de qui i com les fa servir. La polarització creix quan els mitjans tradicionals esgrimeixen agendes pròpies i partidistes reforçant les divisions existents. Quan els polítics i els gabinets de comunicació es dediquen a cercar el titular simplificant el discurs, manipulant sentiments, provocant emocions i deixant de banda els arguments i les raons. Els Partits i la ciutadania es radicalitzen i augmenten els populismes alhora que ho fa la desinformació. Els constants casos de corrupció es converteix en motiu de desconfiança cap a les institucions. Afegim-hi l'actual inestabilitat de governs que en prou feines poden completar una legislatura, i el panorama de desigualtat econòmica i d'inseguretat laboral.

Com veiem, és un fenomen multifactorial, tant en l'àmbit socioeconòmic, cultural, polític i tecnològic, que arriba a la seva màxima expressió quan percebem les preferències d'altres persones o col·lectius com amenaces vitals a les nostres. Més encara, si un sol element, qualsevol de la nostra identitat, sigui una creença, una opinió o una idea, es converteix en el més important i "nosaltres" ens sentim reduïts pels "altres" (o viceversa), només a aquesta sola cosa en la qual divergim. S'acaba prenent la part pel tot, se simplifica al contrari, se'l demonitza podent arribar a deshumanitzar-lo, i s'arriba a extrems que ja hem assolit com a espècie, abocant-nos a situacions que no ens han portat res de bo.

Les alternatives a aquest clima actual no són fàcils, i és essencial promoure la col·laboració i el diàleg constructiu en la cerca de solucions. Tothom, des de les institucions i els estaments, pot contribuir mitjançant la reflexió crítica i l'obertura a diverses perspectives, deixant de banda prejudicis, biaixos i conviccions inamovibles. Mitjançant un esforç col·lectiu, cal treballar en la creació d'un entorn més inclusiu i empàtic. Això requereix un compromís continu per part de tots els actors socials, inclosos els ciutadans.

Les pomes esperiegas

  Abril de 2024

És una varietat de poma autòctona del Rincón de Ademúz. L'esperiega, no es troba a cap altre lloc del món.

La recol·lecció comença a partir de la primera quinzena d'octubre i es poden mantenir per si mateixes, fins a l'abril o el maig.

Presenta una textura densa, compacta i cruixent, i un sabor dolç lleugerament acidulat. Acostuma a consumir-se fresca, però també és molt utilitzada per a l'elaboració de melmelades, pastissos, galetes, compotes i sucs, així com per a sidres i licors. El seu aroma és tan intens que antigament es posaven pomes esperiegas dins dels armaris per tal de perfumar la roba.

Es desconeix el seu origen, però se suposa que va començar a produir-se per hibridacions dels pomers existents, i d'on va ser seleccionada per les seves peculiars característiques. Pel que fa al nom, possiblement prové d'Hespèrides, les nimfes protectores dels arbres fruiters en la mitologia grega.

Nou disc de Sopa de Cabra i gira per al 2024

 Abril de 2024

Gerard Quintana, líder de Sopa de Cabra, que també compta amb la resta dels seus components: Josep Thió, Pep Bosch i Cuco Lisicic. Foto: Balacloch.

El projecte Ànima apareixerà el novembre del 2024, després de cinc anys de l'aparició del seu darrer disc amb temes inèdits, La gran onada.

Aquest nou treball del grup de rock gironí, presenta algunes peculiaritats: Una és que ja des del mes de gener, se'ns van avançant alguns dels temes en forma de single; l'altra, que cada tema comptarà amb la col·laboració d'un artista que el conjunt considera que "té ànima".

Conjuntament amb la publicació d'aquest nou treball, el grup, Sopa de Cabra, iniciarà una gira que acabarà el març del 2025.

El retorn als escenaris del grup liderat per Gerard Quintana, s'inspira en la celebració dels 30 anys de Ben endins, el seu disc més venut, i amb cançons que han esdevingut himnes com l'Empordà o El boig de la ciutat. En aquella celebració dels 30 anys, Sopa de Cabra va omplir de gom a gom el Palau Sant Jordi esgotant les entrades.

Aviat podrem gaudir dels Sopa, en concert, i la seva manera característica de començar-los al crit de "Bona nit, malparits!".

Intel·ligència artificial generativa: Creació, inspiració o plagi?

Març de 2024

A partir de la demanda interposada per The New York Times contra OpenAI i Microsoft, per l'ús de material protegit per drets d'autor amb la finalitat d'entrenar una IA generativa com és ChatGPT, nombrosos mitjans de comunicació, autors i periodistes s'han sumat a aquesta acció judicial presentant demandes particulars o col·lectives. Pot considerar-se plagi el material generat per una IA? Quines solucions podem trobar perquè la IA coexisteixi amb la creació autoral?

El passat 27 de desembre, el diari The New York Times, va presentar en el Tribunal Federal del Districte de Manhattan, la demanda contra OpenAI i Microsoft per infringir els seus drets d'autor i per obligar-los a competir contra “Chatbots” dins del sector de la informació. Foto: Balacloch.

Els actuals errors que presenten aquestes nouvingudes tecnologies ja han estat reconeguts pels seus propis creadors, que, d'altra banda, afirmen que no són més que eines en fase de desenvolupament que podran ser utilitzades per a tasques més assertives i avançades en un futur. No dubtem que puguin assolir aquest progrés a mitjà o llarg termini, però ara com ara sembla cert que en algunes respostes donades a petició de diferents usuaris, han "vomitat", literalment, textos íntegres del diari capdavanter en interposar l'esmentada demanda. El The New York Times afirma que milions dels seus articles van usar-se per entrenar aquestes eines, i alhora, expressa la seva preocupació davant del fet que a molts lectors els complaguin les respostes que puguin generar aquestes eines i que deixin de fer ús del diari, amb tot el que això suposaria pel que fa a la pèrdua d'ingressos que en l'actualitat es generen amb la publicitat i els subscriptors.

Des d'un punt de vista pragmàtic, imaginem-nos per un moment que hem arribat al punt on una IA, farcida de milers de milions de terabytes de dades, és capaç de barrejar-ho tot per donar-nos respostes lògiques i probables a preguntes concretes o a "crear" peces artístiques. A continuació, revisem les entrevistes fetes a diferents artistes: escriptors, músics, pintors, fotògrafs, etc., i observarem com "la pregunta" que sembla ser gairebé obligada, és la de demanar-los quins són els seus referents, les seves influències, o quins altres artistes consideren que han inspirat la seva obra. Podríem considerar comparable la manera en què els artistes humans s'inspiren en els seus predecessors amb la forma en què una IA "aprèn" a partir de dades preexistents? Es tracta només de plantejar aquest dubte que pot ser pertinent per a obrir un debat sa.

També cal deixar constància de les diferents iniciatives obertes per tal de regular aquesta qüestió, i que passen: perquè la mateixa IA sigui l'encarregada de citar les fonts en què s'ha basat per generar un contingut concret; que les existents entitats gestores de drets d'autor se'n facin càrrec d'administrar aquests drets; o bé, la possibilitat de crear-ne una de nova i que es dediqui a gestionar exclusivament, tots els drets que esdevinguin dels continguts generats per una d'aquestes eines.

A hores d'ara encara no sabem quina serà la resolució dels tribunals en vers les demandes interposades, però sens dubte, si bé és cert que podria acabar torpedinant-se l'avanç d'aquestes tecnologies, també ho és, per contra, que s'obri un nou horitzó de coexistència entre dos tipus diferents de creativitat: la dels éssers humans, i la de les màquines.

Preservar la identitat de les ciutats: Una acció col·lectiva entre governs, institucions i activisme ciutadà

Març de 2024

Barcelona, com moltes altres ciutats d'arreu, va perdent la seva identitat per convertir-se en un estàndard. Els canvis en els hàbits de consum, la massificació turística, la gentrificació dels barris, la pressió dels lloguers inassumibles, la proliferació de les cadenes comercials i les plataformes de venda online, provoquen que el constant tancament de locals emblemàtics: botigues, llibreries, cinemes, restaurants, etc., no només sigui una percepció, sinó una realitat observada en molts llocs al voltant del món. Si afegim les sacsejades viscudes com la crisi econòmica, la pandèmia o les darreres guerres amb la consegüent inflació que comporten, el que ens trobem no només és un impacte en el teixit comercial, sinó també en la diversitat cultural així com en la identitat i el caràcter que defineix a una ciutat i els seus barris. 

Si ens posem a passejar per la ciutat, tot i que anirem adonant-nos-en i prenent consciència dels canvis que veurem a cada pas, es produirà en nosaltres quelcom semblant a l'analogia del filòsof Oliver Clerc de “la síndrome de la granota bullida”: Un problema que va desenvolupant-se tan lentament que no percebem cap dels seus efectes de forma immediata, de manera que les reaccions per afrontar la situació són tardanes, esporàdiques i només es produeixen quan se'ns informa a través dels mitjans, que tal cinema o tal llibreria tanca les portes per sempre.

Si de sobte, ens poséssim al llit una nit qualsevol dels anys 90, i ens despertéssim l'endemà en la Barcelona actual, reaccionaríem ficant-nos les mans al cap i estirant-nos dels cabells. La realitat, allò que veritablement ens passa, és que anem bullint-nos a foc lent en aquest brou i tan a poc a poc, que la calmosa percepció que rebem del fet que la nostra ciutat ha estat canviada per una altra, minva la nostra capacitat de reacció i concloem que és difícil; per no dir impossible, revertir aquesta situació.

Continuant amb aquest passeig, trobarem diferents locals que van sent ocupats per qualsevol de les moltes franquícies d'àmbit internacional i que van desdibuixant la idiosincràsia i les peculiaritats de la ciutat.

Locals històrics com els magatzems El Indio del carrer del Carme, que va obrir per primer cop les seves portes en l'any 1870 i que les va tancar definitivament, en l'any 2014 després de 144 anys de funcionament, despatxant teixits, llenceria i que al llarg dels anys 30 va esdevenir com a referent a Barcelona en gènere d'importació.

Amb El Gran Carnaval, dirigida per Billy Wilder, i Asunto interno, de Carles Balagué, s'estrenava la cartellera dels cinemes Méliès el desembre de 1996. Malauradament, tot havent superat moltes vicissituds, la pandèmia de la Covid-19 va rubricar la sentència del tancament definitiu.

Un esmorzar o un bon berenar a la Granja Bruselas del carrer Roger de Llúria, originària del 1940, ja no és possible. En aquest cas, més que no pas la crisi econòmica o la pandèmia, va ser un fons voltor que va adquirir tota la finca exigint a tots els veïns que marxessin quan se'ls acabés en contracte i poder així, construir-hi pisos de luxe.

També, i com a motiu de la crisi econòmica, la mítica llibreria Catalònia, fundada l'any 1924, va veure's obligada a abaixar la persiana fa 10 anys. L'establiment va haver de canviar el seu nom durant el franquisme, passant a anomenar-se Casa del Libro, però posteriorment, l'any 1976, va poder recuperar el seu nom original. Ara ja, tant és.

Governs, institucions i corporacions, són en gran part responsables del desori que provoca aquesta pèrdua de singularitat en les nostres ciutats. S'hi barregen també els factors ja mencionats i que tenen a veure amb els hàbits de consum, la gentrificació, pujades de lloguers, venda online, etc., però no oblidem que també els ciutadans en som responsables. Els autòctons, aquelles persones que habitem les ciutats, i que quan veiem un establiment emblemàtic percebem, que si encara es manté dempeus, és perquè es tracta d'una "raresa" on només van els turistes. Asseverem que els preus són elevats, que el personal de servei va massa per feina i que l'atenció al client no és l'adequada, però quants cops hem sovintejat, hem fet ús dels seus productes o serveis, o fins i tot..., alguna vegada hi hem posat els peus per tal d'arribar a aquestes conclusions?

En una recent entrevista que el mitjà digital TotBarcelona li va fer a Pròsper Puig, l'actual president de la Fundació Barcelona Comerç, l'entrevistat feia la següent reflexió: "Ens lamentem perquè tanquen locals emblemàtics, però quanta gent hi comprava?".

Per tant, i tenint ben present que els diversos motius són multifactorials, tinguem també en compte que tots es troben interrelacionats, i que com a ciutadans podem dur a terme una tasca important. D'una banda, la d'exigir a les nostres institucions i governs un ferm compromís amb la conservació del patrimoni comercial i amb la diversitat cultural; que es reguli de forma responsable el mercat immobiliari, els lloguers i el turisme, però evitant les connivències amb les grans corporacions; i per descomptat, una escrupolosa i compromesa inversió pública concentrada en programes de suport al comerç local, i a la inversió en infraestructures que contribueixin a la revitalització dels barris.

Per part nostra, tant a escala individual com col·lectiva, hem de comprometre'ns i assumir un paper proactiu. Cal que ens impliquem en accions de participació ciutadana que influeixin en les diferents polítiques públiques; que militem eficaçment en favor del consum responsable prioritzant la compra de productes i serveis en establiments locals i de proximitat; i potser el que és més important: Que prenguem consciència del valor cultural, comercial i social d'aquests locals i oferir tot el nostre suport per tal d'ajudar a la seva supervivència.

Foto 1: Els magatzems El Indio, d'estil modernista i del qual se'n va fer càrrec l'indià Francesc Mitjans. Va tancar definitivament l'any 2014 després de 144 anys sent un referent de la ciutat de Barcelona. Foto: Balacloch.

Foto 2: El cinema Comèdia també tancava definitivament el dia 14 de gener d'aquest any en curs. Les seves sales projectaven pel·lícules des de l'any 1960 i des d'aleshores va convertir-se en un dels cinemes històrics de la capital catalana. Foto: Balacloch.

Foto 3: Els 4 GATS continua posant les estovalles damunt les seves taules, però no sense haver passat per diverses dificultats degudes fonamentalment a la Covid-19. L'estratègia de l'emblemàtic restaurant és la d'adreçar la seva oferta al públic local, oferint cuina catalana. Foto: Balacloch.

Les carxofes

Març de 2024

 

Hi ha una certa tendència a pensar que tenen un gust amarg, però en realitat és tot el contrari i el seu sabor ens deixa més aviat un regust dolç. Són hortalisses que es conreen a les zones costaneres. La temporada és llarga, comença el mes de novembre i podem trobar-ne encara a finals de maig; és a dir, que el mes de març és plena temporada de carxofes.

Per la salut: Té propietats digestives, és rica en fibra, cardiosaludable i també és un bon protector hepàtic.

A la cuina: Poden menjar-se crues, al forn, o fer-ne una truita o una crema. A més, combinen perfectament amb qualsevol cosa: arròs, pollastre, conill, llagostins, cloïsses, tallarines, etc., i també poden menjar-se farcides amb carn, gambes, botifarra negra... en definitiva, qualsevol experiment que feu amb elles us resultarà deliciós i saludable.

Agenda Cultural

 Març de 2024

'Fairfly'
Espai Texas
08/02/2024 al 28/04/2024
Carrer de Bailèn 205

Una obra sobre la bombolla de les startups i la cultura emprenedora.

Quatre amics intenten organitzar-se després que l'empresa on treballen els comuniqui l'obertura d'un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

Dramatúrgia: Joan Yago; Direcció: Israel Solà; Repartiment: Xavi Francès, Aitor Galisteo, Vanessa Segura, Esther López.

"La Caseta amb rodes"
Espai VilaVeïna Provençals del Poblenou
15/09/2023 al 22/06/2024
plaça Zenòbia Camprubí

722 452 830

La Caseta amb rodes és un espai familiar a l'aire lliure, per a infants de 0 a 3 anys que han de venir sempre acompanyats d'una persona adulta. La trobada es desenvolupa en una plaça del barri de Provençals del Poblenou, on hi ha un parc infantil. Mentre els infants juguen en un entorn segur i saludable i assagen noves relacions més enllà de la família, els adults poden socialitzar, jugar amb la mainada, tenir una estona de tranquil·litat i trobar temps per observar, pensar i parlar amb l'acompanyament de professionals amb expertesa en la petita infància.

'Els Watson'
Teatre Nacional de Catalunya - Sala Gran
08/02/2024 al 17/03/2024
Pl Arts 1
933065700

Els personatges d'Els Watson, la novel·la inacabada de Jane Austen, han hagut d'esperar més de dos segles perquè algú els portés a l'escenari i poder acabar d'explicar la seva història, just des d'on l'autora l'havia deixada.

L'anglesa Laura Wade, guanyadora del prestigiós Premi Laurence Olivier, signa aquesta obra de teatre contemporani, brillant i magnètica, que ha estat tot un fenomen recentment a Londres i que puja a la Sala Gran del TNC amb 18 intèrprets.

Autoria: Laura Wade; Direcció: Josep Maria Mestres; Traducció: Joan Sellent; Intèrprets: Mercè Arànega, Hodei Arrastoa, Laura Aubert, Guillem Balart, Dafnis Balduz, Jordi Banacolocha, Lluïsa Castell, Abdi Cherbou, Jordi Coll, Arnau Cot, Jan Daniel González, Mireia Illamola, Laia Manzanares, Paula Malia, Olga Onrubia, Laura Pau, Fina Rius, Marc Rius, José Luis Salinas Ayuso.

Exposició 'Junts per un futur compartit'
Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona
06/06/2023 al 28/04/2024
Avinguda de l'Estadi 60
932925379

Presentem una exposició fotogràfica commemorativa dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Beijing 2022, els tercers consecutius que es van organitzar al continent asiàtic després de les experiències de Pyeongchang (Corea del Sud) i Tòquio (Japó). Beijing es va convertir en la primera ciutat en la història que va celebrar uns Jocs Olímpics i Paralímpics d'estiu i d'hivern.